Edició
Editorial Gavarres

Coordinació editorial
Àngel Madrià i Dolors Roset

Autora
Céline Mutos Xicola

Revisió lingüística
Roser Bech Padrosa i Sara Borrell

Projecte gràfic
Grup Gavarres

Maquetació
Jon Giere

Fotografia testimonis
Aniol Resclosa i Planes

Impressió
Nexe Impressions

per Lluís Masdevall

L’Hospici de Girona (1769-1963). Silencis i paraules d’un món en reclusió és un llibre molt especial per a mi i per a la meva família. En certa manera, però no només, perquè podríem considerar que la gènesi de Nexe Impressions a Girona i Les Caméléons Artisans de l’Image a París es deu a un seguit d’atzars i circumstàncies històriques i personals que s’hi remunten. El meu pare, Jaume Masdevall i Boada (DEP), hi va néixer i s’hi va estar fins als 14 anys, edat en la qual la institució considerava que el nen ja podia ser inserit a la societat i per tant deixava d’estar a càrrec de la beneficència. En edat molt jove, doncs, el meu pare va començar a aprendre l’ofici d’impressor a l’escola de l’hospici i això li va permetre exercir-lo i forjar-se un futur a les ja desaparegudes Impremta Moderna i Impremta Llach de Girona, fins al final de la seva curta vida. De fet, aquest és un dels motius pel qual jo també en soc, d’impressor, i ha estat una experiència molt emotiva descobrir el que us explicaré una mica més avall, gràcies a l’excel·lent treball de Céline Mutos i al bon fer del bon amic i gran editor Àngel Madrià de l’Editorial Gavarres.

Els treballs de recerca històrica sempre tenen un component de sacsejada, i en aquest cas amb més motiu: l’hospici com a l’origen i destí dels nens que hi varen viure (malviure) i conviure restava sepultat en tones de secretisme i opacitat. Aquest treball fa justícia històrica i quasi poètica donant veu a aquells nens, avui tots ells avis digníssims, rescatant de l’oblit i la foscor la memòria d’una època que hem de recordar i honorar.

El meu pare no va conèixer els seus pares, ni cap altre familiar, fou un més dels nanos orfes de la postguerra espanyola. Sempre va dir-nos que l’única cosa que els havia d’agrair era que li deixessin els cognoms Masdevall i Boada. Com us deia, gràcies a la Céline hem descobert que… ni això! Els cognoms els hi va posar el capellà de torn de l’època, en el que sembla que era una pràctica habitual per als expòsits abandonats: que el capellà els donés uns cognoms vinculats a la terra que els va veure néixer, perquè almenys així poguessin sentir el vincle de pertinença a algun lloc. Us haig de confessar, doncs, que el cognom Masdevall que heretàrem la meva germana Laura, els meus dos fills, Jaume i Arnau, i jo mateix és fruit de la tria subjectiva d’un capellà català de l’època de postguerra, i mai podrem agrair prou a la Céline i el seu treball de recerca un fet que ha impactat de ple la nostra família, el descobriment de la nostra àvia, Teresa Vila i Sastre, filla de Sant Joan de Mollet. Resulta que al final, pare, sí que tenies mare i més a la vora del que hauries pogut imaginar mai, tan a la vora i tan lluny, en l’abisme de l’orfenesa. Qui ens havia de dir que vàreu ser veïns durant 14 anys, vorera per vorera d’on vares treballar, a l’avui ja desapareguda Impremta Llach, al número 44 del carrer Santa Clara de Girona, l’àvia, aquella fotografia sempre absent, va viure al número 30 del mateix carrer, un abisme a peu de carrer, a la mateixa vorera. El relat està servit, aquell que fa que la realitat quasi sempre estigui per sobre la ficció. Al llibre de la Céline, magníficament editat per Editorial Gavarres, hi trobareu històries pertorbadores, reals, ignorades, de supervivents condemnats des del bressol i que han deixat, també, la seva empremta a la ciutat de Girona i les seves comarques. A part de molta intrahistòria, nens i nenes amb diferents oficis i que en la majoria dels casos han estat un exemple de superació i dignitat en les seves vides, l’hospici també, en certa manera, ens ha deixat a través d’un dels seus fills més il·lustres, l’artista gironí Domènec Fita, un extraordinari llegat artístic per a la ciutat.

Us podeu imaginar com era la vida de la mainada a l’hospici? Voleu fer un petit recorregut, social, polític i fins i tot antropològic a través dels testimonis dels que hi varen malviure? Voleu conèixer la vida a la ciutat des del 1769 al 1963, des d’una mirada diferent, silenciada però molt viva i emotiva? Compreu el llibre de Céline Mutos i l’Editorial Gavarres!

Aquest magnífic treball històric ha estat realitzat per Céline Mutos Xicola, professora i investigadora de la Universitat de Girona, que ha estat curosament editat per l’Editorial Gavarres, i que ha comptat amb el patrocini de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Fundació Fita i l’empresa Nexe Impressions.

Característiques tècniques